Les anelles tòriques es fan habitualment de diversos tipus d'elastòmers, que són polímers amb propietats elàstiques. L'elecció del material depèn de factors com el rang de temperatura, la compatibilitat química i els requisits d'aplicació. Alguns materials comuns utilitzats per a les anelles tòriques inclouen:
Cautxú nitril (NBR): Conegut per la seva excel·lent resistència a l'oli, el combustible i el greix, NBR s'utilitza àmpliament en aplicacions d'automoció i industrials.
Vitó (FKM): Aquest material ofereix una resistència química excepcional, especialment a altes temperatures, combustibles, olis i productes químics durs. Sovint s'utilitza a les indústries aeroespacial, automotriu i de processament químic.
Monòmer d'etilè propilè diè (EPDM): L'EPDM ofereix una excel·lent resistència a la intempèrie, l'ozó i el vapor. S'utilitza habitualment en aplicacions exteriors i en sistemes amb aigua o vapor.
Silicona: Les anelles tòriques de silicona ofereixen un ampli rang de temperatures, bona flexibilitat i resistència a l'ozó i la llum UV. Troben aplicacions en el processament d'aliments, dispositius mèdics i aeroespacial.
Fluorosilicone: Combinant propietats d'elastòmers de silicona i fluorocarboni, les anelles tòriques de fluorosilicona ofereixen una resistència millorada al combustible i a l'oli juntament amb estabilitat a alta temperatura.
Politetrafluoroetilè (PTFE): Les anelles tòriques de PTFE, també conegudes com a anelles tòriques de tefló, tenen una excel·lent resistència química, especialment a productes químics i dissolvents agressius. Sovint s'utilitzen en aplicacions de processament químic i d'alt rendiment.
Poliuretà (PU): Les anelles tòriques de PU proporcionen una bona resistència a l'abrasió i propietats mecàniques. S'utilitzen habitualment en sistemes hidràulics i pneumàtics.
Neoprè: Les anelles tòriques de neoprè ofereixen una bona resistència a l'oli, l'ozó i la intempèrie, juntament amb flexibilitat en un ampli rang de temperatures. S'utilitzen habitualment en aplicacions marines i exteriors.
Aquests materials es poden combinar amb diversos additius per millorar propietats específiques, com ara augmentar la resistència a la temperatura, millorar la flexibilitat o millorar la resistència química. La selecció adequada del material és crucial per garantir que les juntes tòriques funcionin amb eficàcia en l'entorn d'aplicació previst.